Un Plà de Mobilitat Urbana Sostenible, o PMUS, es un conjunt de mesures que tenen per objectiu l’impuls de les formes de mobilitat més sostenibles (a peu, bicicleta i transport públic) en una conurbació, es a dir, d’aquells modes de transport que compatibilitzen amb el creixement econòmic, la cohesió social i la defensa del medi ambient, garantint, d’aquesta manera, una millora en la qualitat de vida per als ciutadans.

Els orígens de la mobilitat sostenible es situen a mitjans del segle XX, quan Jane Jacobs, escriptora, activista i urbanista, va redactar un conjunt de treballs relacionats amb la política urbanística en aquell moment. En aquest documents es defenia els components humanistes de les ciutats davant els fonaments econòmics, que eren poc integradors i respectuosos en aquest àmbit. La seua concepció de la ciutat es basava en una simbiosi d’ un conjunt de factors e interessos per aconseguir una millor qualitat de vida.

A primera instancia, un PMUS es un pla on es precisen un conjunt de criteris i normes que pretenen establir les mesures que s’han d’adoptar per aconseguir un determinat objectiu.

Conseqüentment, la primera condició a considerar-se en un PMUS es determinar l’objectiu del mateix, que en aquest cas es la millora de la mobilitat en Crevillent complint els criteris de sostenibilitat.

La Mobilitat Sostenible ha d’incloure tant el transport de viatgers com de mercaderies, mitjançant el mode més eficient i factible, sense repercutir en el medi ambient. Així mateix, s’ha d’aconseguir mantenir-se de forma independent, sense ajudes de l’exterior i sense reduir els recursos existents.

Un dels punts crítics que s’ha de superar per qualsevol mesura proposta pel PMUS es la reticència de la ciutadania a preferir aquelles mesures que favoreixen la mobilitat dels vianants i altres modes de transport més eficients i sostenibles que l’ús del vehicle privat. Encara que la experiència en PMUS conclou a curt termini amb recels i contrarietats, a mitjà termini es converteix en benefici per a la societat i el foment del benestar general.

Per a donar resposta a aquesta actitud primerament s´ha de prendre mesures preliminars per a que la ciutadania no rebutge frontalment les restriccions propostes al conductors, que a mitjà termini demostren la seua efectivitat i el benefici social. Per aquesta raó es necessari comptar amb la participació ciutadana en el desenvolupament del PMUS.

Altre aspecte important es la implicació de la ciutadania per a cooperar en el procés que comporta el PMUS, ja que el major beneficiari de les mesures es la pròpia població com a conseqüència d’un augment de la qualitat de vida.

Per tant, d’acord amb la línia general que traça el PMUS, s’ha de considerar els següents factors en el procés d’elaboració:

• Completa informació de les actuacions i mesures que s’adopten per als afectats.
• Escalonar les mesures per detectar les incidències i defectes de la implantació.
• Procurar pal·liar les molèsties causades per les accions realitzades amb mesures complementaries.
• Evitar imposar mesures que atrauen una oposició majoritària, però sense eludir una futura posada en marxa.
• Promoure el medis de transport alternatius menys contaminants, donant facilitats i promovent el seu ús, així com incrementant l’accés a aquests medis.

El punt de sortida de la Mobilitat Sostenible es centra en conèixer el grau de sostenibilitat dels diferents modes de transport disponibles pera a cobrir la actual demanda de desplaçaments i donar solucions a la distribució urbana de mercaderies.

Les bases d’una mobilitat més sostenible es constitueixen en la recerca de soluciones per a reduir l’ús dels recursos naturals no renovables i que provoquen menys patiments al medi ambient.